NOTICIES DE General

Olimpíada Internacional de Geologia. Japó

Volem donar l’enhorabona a l’alumna Jara Montero Muñoz per la medalla de bronze obtinguda en les olimpíades internacionals de geologia realitzades a Japó, així com als altres tres participants de l’equip espanyol un amb medalla d’or, un altre de plata  i menció especial.

o

L’alumna Jara Montero Muñoz ha aconseguit medalla de bronze en les olimpíades internacionals de geologia al Japó, enhorabona campiona. El paper de l’equip espanyol, format per quatre alumnes, ha estat molt satisfactori amb una d’or, una de plata i la de bronze de Jara.

olimpiada-japo

XIV Concurs literari Vicent Andrés Estellés de Benimodo

Un any més, l’alumnat del centre ha estat premiat al concurs literari Vicent Andrés Estellés de Benimodo, en la seua XIV edició. Aquestes són les alumnes i la dotació dels premis:
  • Mercé Cerdà Oller, de 2n de Batxillerat Humanístic: primer premi de poesia, dotat amb 400 euros i publicació del treball, pel poema “Oh terra sagrada, paradís de sal” .
  • Mar Ferri Cortés, de 2n de Batxillerat Científic, segon premi de narrativa curta, dotat amb 250 euros i publicació del treball, per la narració “Vida”.
  • Paula Mahiques Sanchis, de 2n de Batxillerat Científic, finalista en poesia, dotat amb la publicació del treball pel poema “Dolces escenes per acabar”.
  • Belén Vidal Vayá, de 2n de Batxillerat Científic, finalista en narrativa curta, dotat amb la publicació del treball, per la narració “El mirall revelador”. 

Volem felicitar-les a totes i animar-les a continuar creant amb les paraules. Enhorabona!

bENIMODO IMG-20160904-WA0007 IMG-20160904-WA0009 IMG-20160904-WA0010 IMG-20160904-WA0012 IMG-20160904-WA0014V

INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES ACOLLIDES A LA XARXA LLIBRES

L’alumnat acollit a la “Xarxa-llibres” rebrà els llibres de text de totes les assignatures de forma gratuïta durant els primers dies de classe. (No cal comprar cap llibre).

Els llibres seran lliurats pels professors de les matèries en les hores de classe. L’alumnat signarà en un full l’estat en què rep els llibres. Al final del curs, els llibres seran recollits pel professorat i si hi ha un deteriorament important, seran les famílies les que reposaran els exemplars o en cas contrari seran exclosos de la “Xarxa-Llibres”.

Les normes d’ús dels llibres del banc són:
-No utilitzar retoladors, bolígrafas o semblants.
-Els exercicis s’han de fer als quaderns de cada assignatura
-Els subratllats amb llapis estan permesos, de forma suau i que es puga borrar sense deixar marca.
-Qualsevol anotació que es vulga fer es recomana la utilització de “pòsits”
-Cal protegir els llibres mitjançant cobertes protectores (folrat de llibres)
-Cal posar una etiqueta identificativa amb el nom i cognoms de l’alumne i grup al que pertany, a la part dreta inferior de la tapa per damunt del folre.

Comissió de Llibres IES PERE D’ESPLUGUES

JOSÉ BARBERÀ CARDONA, UN MESTRE DE MESTRES

Entrevista realitzada pels alumnes de 2n ESO A :

MIGUEL ANGEL I MOISES ALACREU
ALBA RODRIGO
LUCIA SANTARREMIGIA

Parlar de don José Barberà Cardona, “senyor Pepe” per a tots aquells  que el coneguen en persona, és fer-ho d’una vida sencera dedicada a la música de manera apassionada i admirable.
Aquesta dedicació va començar l’any 1940 quan només comptava amb nou anys i va iniciar l’aprenentatge com a trompeta.  Aquesta etapa es va veure interrompuda l’any 1952, quan als 21 anys va haver d’abandonar el poble temporalment per fer el servici militar. En 1957, a l’edat de 26, va tornar a la banda que el va veure nàixer com a músic, però aquesta vegada com a director i també com a professor de solfeig i instrument. Hem de dir que ja havia adquirit experiència com a director en altres bandes.
Aquest període va acabar l’any 1963, però es va reprendre entre els anys 1970 i 1975.
La seua carrera com a músic va finalitzar l’any 1982, però mai no va deixar de costat la seua passió, ja que són molts els músics que han passat per les seus mans i que han tingut el plaer de gaudir-lo com a mestre.
Reconegut i admirat per molts, el reconeixement oficial del seu poble li va arribar l’any 2014, quan, en l’acte que l’Ajuntament de la Pobla Llarga dedicat a homenatjar a totes les persones que han destacat per alguna raó, l’alcalde li va fer lliurament de la insígnia d’or del municipi, per la seua gran tasca en favor de la Unió Musical de la Pobla Llarga.

-Senyor Pepe, què recorda dels seus inicis com a músic?
Jo era molt xicotet, vaig començar a donar  classe amb vuit anys, mon pare ja era músic, jo vaig continuar la saga.
-Per què es va decidir per la trompeta?
Perquè era un instrument que m’agradava moltíssim. Per aquell temps, ningú tenia instrument propi, jo vaig ser el primer a tenir-lo. La primera trompeta amb la qual vaig tocar era d’un cosí germà meu, que després va canviar d’instrument i jo me la vaig quedar.
-També toca la guitarra, quin dels dos instruments prefereix?
La trompeta, sens dubte.
-Pel que fa a la seua faceta de compositor, podria mencionar algunes obres que haja compost?
Tots els himnes de les falles de la Pobla, l’himne del camp de futbol i el de moros i cristians, per exemple, són meus.
-Si s’hagués de quedar amb una sola peça musical, quina seria?
Hi ha moltíssimes, és molt difícil contestar aquesta pregunta, però crec que em quedaria amb una peça que vaig dirigir al Centenari, la “Simfonia breu” del mestre José Pérez Ballester.
-Sabem que, com a mestre, té molta paciència, però, algun alumne li ha fet perdre-la?
Sí, és clar. Intente tindre molta paciència, però alguna vegada l’he perduda. Us explicaré una anècdota: estant jo de director, havia de governar molts nens, i em van posar tan nerviós que els vaig amenaçar de tirar les baquetes al cap a qui obrira la boca. Llavors un va dir: “Senyor Pepe …” i li les vaig tirar sense pensar-ho. (En dir aquestes paraules, no pot evitar un somriure)
-Què li agrada més: dirigir, ensenyar, tocar o compondre?
Ensenyar, sobretot. Recorde molt un gran mestre que vaig tindre: José Pérez Ballester. Quan li déiem que no érem capaços de tocar alguna cosa, ens ho feia tocar davant de tota la banda, perquè aprenguerem que sí podíem aconseguir-ho.
-Recorda el moment més emocionant que ha viscut relacionat amb la música?
Quan vam rebre com a banda el primer premi a València…
-Per què no va poder dedicar-se de manera plena a la música?
(Amb aquesta resposta, notem que s’emociona sense voler)
Perquè aquella època no era com aquesta. Jo vaig començar a la postguerra. A casa meua, com en moltes altres, no hi havia diners suficients. Us explicaré que, quan jo tenia dotze anys, vaig voler fer a Madrid un curs per correspondència de direcció i vaig enviar totes les proves superades, que me les van acceptar de bon grat, per tan jove com era, però em van faltar les 30 pessetes al mes que costava el curs. Aquest ha estat el major disgust de la meua vida. Fixeu-vos el que són les coses: la meua família  no va poder pagar 30 pessetes al mes i anys més tard, jo pagava 3000 a l’hora per a les classes del meu fill.
-Quins treballs va realitzar per donar de menjar la seua família?
Jo he fet de tot: he anat al camp … però, sobretot, m’he dedicat a xofer de camió. Puc dir que aquesta ha estat la meua vida: la música i el camió.
-Sabem que té fills músics i néts músics. Què l’ompli més d’orgull: els seus èxits o els d’ells?
Els dels meus fills, per descomptat, i encara més els dels néts (ara sí que s’emociona visiblement). Tingueu en compte que el meu pare ja era mestre de música, després, jo, i després, els meus fills i els meus néts també segueixen la saga. Fins les meues nores també saben música. Encara que he de dir que el meu nét mai no va voler que jo li ensenyés, només em busca quan té alguna dificultat, (riu).
-En desembre de 2014 se li va fer lliurament de la insígnia d’or per part de l’Ajuntament de la Pobla. Què va sentir?
Un orgull molt gran. De l’Ajuntament mai havia rebut res i va ser una gran sorpresa, jo no m’ho esperava.
-Per què segueix impartint classes de música?
Perquè m’agrada moltíssim ensenyar, ho he fet tota la vida i no em costa res seguir fent-ho.
-Què significa per a vostè la música?
(En escoltar aquesta resposta, som nosaltres els que ens emocionem)
Per a mi és tan necessària com menjar, és com si tingués molta gana i només la música pogués saciar-la.
-Opina vostè que fa falta alguna cosa especial per a dedicar-se a la música o qualsevol que treballe molt por arribar a ser alguna cosa en aquest món?
Jo pense que, en la música, “voler és poder”. Tot aquell que treballa molt, pot aconseguir el que es propose. A més, pense que l’estudi de la música ajuda a millorar en altres matèries, ja que aclareix la ment. Fins i tot estic convençut que arribar a ser un bon músic és arribar a ser una bona persona. Per la meua experiència, puc dir-vos que no hi ha cap músic que tinga males intencions.
-Com hem dit abans, els seus fills i néts també són músics, d’una manera o d’altra, però què haguera passat si no hagueren volgut ensenyar-se?
És clar que a mi em fa feliç que es dediquen a això, però crec que cadascú ha de seguir les seues aficions. No hagués passat res si hagueren volgut fer altres coses.
-Per finalitzar, quin consell li donaria a la futura generació de músics?
La música obri moltes possibilitats. Per exemple, t’ajuda a conèixer moltíssimes persones: un músic ix molt de casa. En la meua època, quan anàvem a tocar a altres pobles, ens quedàvem en cases de gent que no coneixíem i féiem moltes amistats.
Com a anècdota us explicaré que jo vaig passar una mili estupenda gràcies a la música. Jo vaig fer el servei militar a la banda militar d’Alacant i, en comptes de rebre diners dels meus pares, era jo qui els enviava a ells. Així que, com veieu, tot són avantatges.
El meu consell és senzill: feu-vos músics.

TEXT I FOTOS:
MIGUEL ANGEL I MOISES ALACREU
ALBA RODRIGO
LUCIA SANTARREMIGIA

foto1foto2

Diplôme à la meilleure élocution. Troupesplugues. 1r Batxillerat

El passat dissabte 11 de juny, l’alumnat de 1r de Batxillerat de francés va assistir al lliurament de premis a l’Institut Francés” de València organitzat per l’Associació de professors de francés de la Comunitat Valenciana”.

La Troupesplugues va recollir “le mousquetaire”  a la millor elocució per la interpretació de la peça Le Banquet de Barbe Bleue que es va presentar a concurs en els 2n encontres de teatre en francés organitzats per l’APFVAL. El premi va consistir en un lot de llibres en francés i un xec de 100 euros.

Enhorabona!!!!!!

IMG-20160611-WA0028 IMG-20160611-WA0029 IMG-20160611-WA0030

Viatge fi de curs. Malta

Hui Malta. Passeig per La Valetta, Republic Street fins al Fort St. Elm, visita a la catedral i temps lliure per dinar i fer les últimes compres.

Aquesta vesprada visita a l’auberge de Castille. Molta calor!

De tornada al vaixell, fent-nos les últimes fotos en terres malteses. Volem recordar cada pas que donem, cada racó que ens ix al davant.

Ahhhh! I nit blanca!

Volem recordar les amistats que hem enfortit durant aquests dies de viatge!!!

 

IMG-20160614-WA0009

IMG-20160614-WA0024

IMG-20160614-WA0012

IMG-20160614-WA0017

IMG-20160614-WA0031

IMG-20160614-WA0041

IMG-20160614-WA0043 IMG-20160614-WA0042 IMG-20160614-WA0044

 

 



IMG-20160614-WA0029 IMG-20160614-WA0026

 


IMG-20160614-WA0019 IMG-20160614-WA0021IMG-20160614-WA0040