NOTICIES DE General

JOSÉ BARBERÀ CARDONA, UN MESTRE DE MESTRES

Entrevista realitzada pels alumnes de 2n ESO A :

MIGUEL ANGEL I MOISES ALACREU
ALBA RODRIGO
LUCIA SANTARREMIGIA

Parlar de don José Barberà Cardona, “senyor Pepe” per a tots aquells  que el coneguen en persona, és fer-ho d’una vida sencera dedicada a la música de manera apassionada i admirable.
Aquesta dedicació va començar l’any 1940 quan només comptava amb nou anys i va iniciar l’aprenentatge com a trompeta.  Aquesta etapa es va veure interrompuda l’any 1952, quan als 21 anys va haver d’abandonar el poble temporalment per fer el servici militar. En 1957, a l’edat de 26, va tornar a la banda que el va veure nàixer com a músic, però aquesta vegada com a director i també com a professor de solfeig i instrument. Hem de dir que ja havia adquirit experiència com a director en altres bandes.
Aquest període va acabar l’any 1963, però es va reprendre entre els anys 1970 i 1975.
La seua carrera com a músic va finalitzar l’any 1982, però mai no va deixar de costat la seua passió, ja que són molts els músics que han passat per les seus mans i que han tingut el plaer de gaudir-lo com a mestre.
Reconegut i admirat per molts, el reconeixement oficial del seu poble li va arribar l’any 2014, quan, en l’acte que l’Ajuntament de la Pobla Llarga dedicat a homenatjar a totes les persones que han destacat per alguna raó, l’alcalde li va fer lliurament de la insígnia d’or del municipi, per la seua gran tasca en favor de la Unió Musical de la Pobla Llarga.

-Senyor Pepe, què recorda dels seus inicis com a músic?
Jo era molt xicotet, vaig començar a donar  classe amb vuit anys, mon pare ja era músic, jo vaig continuar la saga.
-Per què es va decidir per la trompeta?
Perquè era un instrument que m’agradava moltíssim. Per aquell temps, ningú tenia instrument propi, jo vaig ser el primer a tenir-lo. La primera trompeta amb la qual vaig tocar era d’un cosí germà meu, que després va canviar d’instrument i jo me la vaig quedar.
-També toca la guitarra, quin dels dos instruments prefereix?
La trompeta, sens dubte.
-Pel que fa a la seua faceta de compositor, podria mencionar algunes obres que haja compost?
Tots els himnes de les falles de la Pobla, l’himne del camp de futbol i el de moros i cristians, per exemple, són meus.
-Si s’hagués de quedar amb una sola peça musical, quina seria?
Hi ha moltíssimes, és molt difícil contestar aquesta pregunta, però crec que em quedaria amb una peça que vaig dirigir al Centenari, la “Simfonia breu” del mestre José Pérez Ballester.
-Sabem que, com a mestre, té molta paciència, però, algun alumne li ha fet perdre-la?
Sí, és clar. Intente tindre molta paciència, però alguna vegada l’he perduda. Us explicaré una anècdota: estant jo de director, havia de governar molts nens, i em van posar tan nerviós que els vaig amenaçar de tirar les baquetes al cap a qui obrira la boca. Llavors un va dir: “Senyor Pepe …” i li les vaig tirar sense pensar-ho. (En dir aquestes paraules, no pot evitar un somriure)
-Què li agrada més: dirigir, ensenyar, tocar o compondre?
Ensenyar, sobretot. Recorde molt un gran mestre que vaig tindre: José Pérez Ballester. Quan li déiem que no érem capaços de tocar alguna cosa, ens ho feia tocar davant de tota la banda, perquè aprenguerem que sí podíem aconseguir-ho.
-Recorda el moment més emocionant que ha viscut relacionat amb la música?
Quan vam rebre com a banda el primer premi a València…
-Per què no va poder dedicar-se de manera plena a la música?
(Amb aquesta resposta, notem que s’emociona sense voler)
Perquè aquella època no era com aquesta. Jo vaig començar a la postguerra. A casa meua, com en moltes altres, no hi havia diners suficients. Us explicaré que, quan jo tenia dotze anys, vaig voler fer a Madrid un curs per correspondència de direcció i vaig enviar totes les proves superades, que me les van acceptar de bon grat, per tan jove com era, però em van faltar les 30 pessetes al mes que costava el curs. Aquest ha estat el major disgust de la meua vida. Fixeu-vos el que són les coses: la meua família  no va poder pagar 30 pessetes al mes i anys més tard, jo pagava 3000 a l’hora per a les classes del meu fill.
-Quins treballs va realitzar per donar de menjar la seua família?
Jo he fet de tot: he anat al camp … però, sobretot, m’he dedicat a xofer de camió. Puc dir que aquesta ha estat la meua vida: la música i el camió.
-Sabem que té fills músics i néts músics. Què l’ompli més d’orgull: els seus èxits o els d’ells?
Els dels meus fills, per descomptat, i encara més els dels néts (ara sí que s’emociona visiblement). Tingueu en compte que el meu pare ja era mestre de música, després, jo, i després, els meus fills i els meus néts també segueixen la saga. Fins les meues nores també saben música. Encara que he de dir que el meu nét mai no va voler que jo li ensenyés, només em busca quan té alguna dificultat, (riu).
-En desembre de 2014 se li va fer lliurament de la insígnia d’or per part de l’Ajuntament de la Pobla. Què va sentir?
Un orgull molt gran. De l’Ajuntament mai havia rebut res i va ser una gran sorpresa, jo no m’ho esperava.
-Per què segueix impartint classes de música?
Perquè m’agrada moltíssim ensenyar, ho he fet tota la vida i no em costa res seguir fent-ho.
-Què significa per a vostè la música?
(En escoltar aquesta resposta, som nosaltres els que ens emocionem)
Per a mi és tan necessària com menjar, és com si tingués molta gana i només la música pogués saciar-la.
-Opina vostè que fa falta alguna cosa especial per a dedicar-se a la música o qualsevol que treballe molt por arribar a ser alguna cosa en aquest món?
Jo pense que, en la música, “voler és poder”. Tot aquell que treballa molt, pot aconseguir el que es propose. A més, pense que l’estudi de la música ajuda a millorar en altres matèries, ja que aclareix la ment. Fins i tot estic convençut que arribar a ser un bon músic és arribar a ser una bona persona. Per la meua experiència, puc dir-vos que no hi ha cap músic que tinga males intencions.
-Com hem dit abans, els seus fills i néts també són músics, d’una manera o d’altra, però què haguera passat si no hagueren volgut ensenyar-se?
És clar que a mi em fa feliç que es dediquen a això, però crec que cadascú ha de seguir les seues aficions. No hagués passat res si hagueren volgut fer altres coses.
-Per finalitzar, quin consell li donaria a la futura generació de músics?
La música obri moltes possibilitats. Per exemple, t’ajuda a conèixer moltíssimes persones: un músic ix molt de casa. En la meua època, quan anàvem a tocar a altres pobles, ens quedàvem en cases de gent que no coneixíem i féiem moltes amistats.
Com a anècdota us explicaré que jo vaig passar una mili estupenda gràcies a la música. Jo vaig fer el servei militar a la banda militar d’Alacant i, en comptes de rebre diners dels meus pares, era jo qui els enviava a ells. Així que, com veieu, tot són avantatges.
El meu consell és senzill: feu-vos músics.

TEXT I FOTOS:
MIGUEL ANGEL I MOISES ALACREU
ALBA RODRIGO
LUCIA SANTARREMIGIA

foto1foto2

Diplôme à la meilleure élocution. Troupesplugues. 1r Batxillerat

El passat dissabte 11 de juny, l’alumnat de 1r de Batxillerat de francés va assistir al lliurament de premis a l’Institut Francés” de València organitzat per l’Associació de professors de francés de la Comunitat Valenciana”.

La Troupesplugues va recollir “le mousquetaire”  a la millor elocució per la interpretació de la peça Le Banquet de Barbe Bleue que es va presentar a concurs en els 2n encontres de teatre en francés organitzats per l’APFVAL. El premi va consistir en un lot de llibres en francés i un xec de 100 euros.

Enhorabona!!!!!!

IMG-20160611-WA0028 IMG-20160611-WA0029 IMG-20160611-WA0030

Viatge fi de curs. Malta

Hui Malta. Passeig per La Valetta, Republic Street fins al Fort St. Elm, visita a la catedral i temps lliure per dinar i fer les últimes compres.

Aquesta vesprada visita a l’auberge de Castille. Molta calor!

De tornada al vaixell, fent-nos les últimes fotos en terres malteses. Volem recordar cada pas que donem, cada racó que ens ix al davant.

Ahhhh! I nit blanca!

Volem recordar les amistats que hem enfortit durant aquests dies de viatge!!!

 

IMG-20160614-WA0009

IMG-20160614-WA0024

IMG-20160614-WA0012

IMG-20160614-WA0017

IMG-20160614-WA0031

IMG-20160614-WA0041

IMG-20160614-WA0043 IMG-20160614-WA0042 IMG-20160614-WA0044

 

 



IMG-20160614-WA0029 IMG-20160614-WA0026

 


IMG-20160614-WA0019 IMG-20160614-WA0021IMG-20160614-WA0040

Viatge fi de curs. Palerm

Dilluns 13, hem desembarcat a kes 10:30 en Palerm (Sicília).

Passejant hem visitat els Quatre Cantons, cruïlla feta construir pel Virei de Felip III, orientada de manera que el sol va il·luminant al llarg del dia les façanes de les cases que la formen.

Darrere, la Piazza Pretòria, amb la fontana de la vergonya i les seues estàtues fresquetes.

Més endavant, la catedral amb una extraordinària barreja d’estils arquitectònics i per acabar hem visitat el Palau dels Normands, què és una fortificació transformada en Palau Reial on els mosaics d’estil bizantí ens han transportat als contes de les mil i una nits.

 

IMG-20160613-WA0032 IMG-20160613-WA0033 IMG-20160613-WA0037 IMG-20160613-WA0039 IMG-20160613-WA0040 IMG-20160613-WA0049

Visita alumnat de 6é de Primària

El dimecres i dijous de la setmana passada rebérem a l’alumnat de 6é de primària de tots els col·legis adscrits a l’IES.

Quan arribaren els acolliren el Director i el Cap d’estudis per informar-los un poc de com era el centre. Després l’alumnat ajudant interpretà un xicotet teatre i feren uns parlaments de les impressions seues del centre.

A continuació, recorregueren el centre passant pels departaments, laboratoris i tallers.

Al finalitzar els donaren un xicotet detallet.

Gràcies.

DSC04761 DSC04786 DSC04769 DSC04772 DSC04781 DSC04787

“Esmorzar ecològic”. 1r ESO C

L’alumnat de 1r ESO C ha eixit hui al poble en l’hora de tutoria per comprar en el mercat i en les botigues.

Estaven organitzats per grups i cadascun comprava unes coses: pa, carn freda (pernil i formatge), fruita i beguda.

Havien de portar el got de casa i la bossa de pa de tota la vida i el cabàs per evitar generar residus.

L’objectiu es que se n’adonen de la quantitat d’envases que utilitzem i que vagen a comprar i s’aclarisquen en tot.

Ací us deixem una mostra.

20160613_101527 20160613_102136 20160613_103904

Viatge fi de curs. Diumenge a Roma

Hui han visitat la ciutat de Roma amb amenaça de pluja. Han arribat a l’impressionant Colisseu  i d’ahí en metro fins a la Ciutat del Vaticà. Com que era diumenge, per seguretat la basílica de Sant Pere estava tancada durant la preparació de la missa de les 12:00 oficiada pel Papa. És una excusa per tornar!!!

Han accedit a la Piazza amb les columnes de Bernini on ja hi havien molts fidels pregant.

Passejant han arribat al Castell de Sant Àngelo i d’allí al centre de Roma, passant per carrers i places, destacant la Piazza Navona, Panteó d’Agrippa, Fontana di Trevi, Piazza del Popolo, collina Palatina, amb la lupa donant de mamar a Ròmul i Rem, il Foro Romano…

En arribar al vaixell, tots a l’autoservei per restaurar el cos i després descans.

La nit és temàtica i el tema és. ITÀLIA.

IMG-20160612-WA0012 IMG-20160612-WA0013 IMG-20160612-WA0013 IMG-20160612-WA0016 IMG-20160612-WA0017 IMG-20160612-WA0019 IMG-20160612-WA0020 IMG-20160612-WA0018rOMA